top of page
Buscar

LES ABELLES I ELS PRODUCTES QUE ENS REGALEN

Foto del escritor: Anna FluviàAnna Fluvià


Ja feia dies que us volia parlar de la mel i els productes que ens regalen les abelles: gelea reial, pròpoli, pol·len… però era bastant ignorant en el tema, és a dir sabia per què servien els productes i quins beneficis tenien però no sabia gaire d’on venien, per què els produïen les abelles ni com. #abelles #pol·len #geleareial #pròpoli #mel #cera #rusc #buc #arna #apicultor #dolcaabella #apicat #bresca

Així que vaig posar fil a l’agulla , vaig consultar la pàgina web dels apicultors de Catalunya: APICAT i em vaig posar en contacte amb en Sergi Prada i la Laura Garcia, apicultors de “Dolça Abella” de Crespià.

I ells molt amablement em van explicar com funcionava un rusc, d’on venien els productes, com els recol·lectaven i moltes coses més que ara passaré a explicar-vos.

Tenen uns 300 rusc repartits entre els Pirineus, les Gavarres i el Cap de Creus, tota la mel que produeixen prové de parcs naturals, també tenen pol·len fresc, pròpolis i fan ungüents.

A més es fan ells mateixos els ruscs amb fusta de pi de Flandes, una meravella. Treballen amb molt de respecte per la natura i per les abelles, tenen molta cura de que tot es faci amb el màxim rigor per poder oferir uns bons productes.

Us poso el seu contacte: “dolça abella” web: www.dolcaabella.com i també estan a Instagram.

A la seva pàgina web a l’apartat de botiga online, trobareu la fitxa tècnica de cada mel on podreu observar quines concentracions de pol·len hi ha, la seva classificació..., això és molt important ja que molta mel que es troba al mercat és una barreja de diferents mels. He de dir que la Laura i en Sergi no utilitzen aquest mètode.


Entrem en matèria: un rusc està format per una reina ( la que mana, l’organitza i posa els ous), les obreres que sempre són femelles (que fan tasques de neteja, alimentació de larves, ventilació i un llarg etc), les cries i els abellots que són els que fecunden la reina i moren després del coit.

La reina pot posar dos tipus d’ous, els fecundats d’on sortiran obreres i els no fecundats d’on sortiran els abellots, la missió dels quals només és menjar i fecundar la reina. Val a dir que quan un rusc no troba prou menjar o la climatologia és extrema i en perilla la supervivència, les obreres maten els abellots.


Dins de la caixa hi ha 10 quadres (en aquest quadres hi ha les cel·les). Als que toquen als laterals, les abelles hi emmagatzemen la mel perquè aquesta aïlla del fred i els serveix d’aliment per l’hivern (és el seu hidrat de carboni). A les cries les situen al mig de la caixa juntament amb el pa d’abella.

El pa d’abella està format per capes de pol·len i mel, ben pressionat, dins de cel·les.


La cera, que és semi-impermeable, serveix per opercular (tapar) una cel·la que contingui una cria o mel. Són les obreres les encarregades d’aquesta tasca.

Els apicultors la fan servir per fer ungüents i espelmes entre altres.

De mel, (l’objectiu de la qual és alimentar el rusc), n’hi ha de 3 tipus:

1. Mono-florals: on predomina 1 tipus de flor.

2. Mil flors: on ni ha varies flors, la concentració de les quals és equilibrada, és a dir que no en predomina cap.

3. Melat : aquesta mel és més forta de gust per què prové de la saba que els arbres exsuden a la primavera i l’estiu per les fulles. Aporta sals minerals per què no hi ha cap flor que la filtri, és més nutritiva.


La mel es cristal·litza més quan conté més glucosa i menys quan té més fructosa.
Es pot escalfar fins a 40°C.
L’anomenada mel crua és la que s’envasa un cop treta de la bresca.

Després tenim el pol·len. Com que les abelles són peludes, quan van a libar les flors, se’ls enganxa el pol·len al cos, elles es pentinen i en fan unes boletes que transporten a les potes posteriors fins al rusc. Allà en fan pa d’abella per les cries, però els apicultors el recullen a l’entrada del buc amb unes reixetes.

El pol·len (boletes de diferents colors depenent de les flors de què prové) que trobem a les botigues dins de pots (majoritàriament de color groc,taronja i vermell) és el que han assecat, però en aquest procés perd propietats. El millor és el que s’agafa fresc cada dia i es congela, s’ha de mantenir així i anar-lo consumint.

Tot seguit el pròpoli (resina de color marronós-grisos): les abelles el recol·lecten de les resines dels arbres i d’alguna planta tot barrejant-li cera i altres substàncies, l’utilitzen per defensar el rusc de malalties, cossos estranys...recobreixen amb ell els panells i l’entrada de l’arna, impedeix el creixement de microbis i de fongs i el fan servir per embalsamar insectes o d’altres bestioles que entren al buc i que podrien portar infeccions i malalties.


I per últim la gelea reial: la secreten les abelles per alimentar durant 3 dies a les cries, després només la donen a les cries d’abella reina.

Bé, i després de la introducció us explico per a què serveixen i com ens poden beneficiar els diferents productes:

1. La mel:

Ens aporta aminoàcids, vitamines del grup B, minerals, vitamines liposolubles, enzims, antioxidants i té lleugers efectes antibiòtics, balsàmics i bacteriostàtics.

A part d’endolcir, cura ferides i ajuda a cicatritzar externament i internament: per llagues per decúbit o a la boca, picades d’insectes, vermellors causades pel bolquer, la mascareta, clivelles als mugrons, hemorroides... .

És energètica i a nivell cosmètic és desinfectant.

És un excel·lent vehicle per ingerir olis essencials (sota prescripció d’un professional).

A les propietats de la mel s’han de sumar les de la planta de la qual procedeix.

Jo us recomano que utilitzeu la mel recol·lectada per apicultors professionals (que us puguin ensenyar la fitxa tècnica per exemple) que facin les coses bé, i que sigui del vostre entorn. La que ve de fora, a part de que no és de proximitat, porta pol·len d’altres espècies a les quals el nostre organisme no està habituat i poden provocar al·lèrgies.

Tot i que la mel és un aliment molt segur en termes sanitaris, els nens menors 1 any no en poden prendre ( si la mel portés espores del Clostridium botulinum,(són poc freqüents) causant del botulisme, els menors 1 any el poden partir ja que el seu sistema immunològic no està prou madur (als adults no ens afectaria)

2. El pròpoli:

És antisèptic, antiviral, antifúngic, per refredats i afeccions de vies respiratòries altes (mal de coll..)

Però atenció, el pròpoli no augmenta les defenses, “mata” patògens que ens causen refredats, mal de coll...

Jo recomano utilitzar tintura mare. Tingueu precaució perquè les tintures porten alcohol.

3. El pol·len: és un súper-aliment, ens aporta energia. Ric en vitamines A,D,E,C,K i del grup B , hidrats de carboni, proteïnes, minerals, enzims, flavonoides.

Tal i com he apuntat abans, millor utilitzar-lo fresc i congelat.

Heu de tenir precaució en el transport i conservació i sobretot feu atenció si en sou al·lèrgics.


4. La gelea reial: és un multi-vitamínic, és rica en vitamines del grup B.

La que jo recomano és la que és fresca no liofilitzada

Per acabar, voldria donar les gràcies a la Laura i en Sergi i a tants d’altres professionals que cuiden les abelles cada dia de l’any, que estan amatents a plagues com la de l’abella asiàtica i la varroa que els malmet la població dels ruscs, que s’esforcen per fer una bona feina i així poder-nos oferir uns excel·lents productes.

Tot el meu respecte.

I recordar a tothom que les abelles són molt sensibles al canvi climàtic i que sense elles moltes espècies vegetals desapareixerien per la manca de pol·linització. Per tant és una cosa de tots que aquests petits insectes puguin continuar oferint-nos els seus productes.


 

I una curiositat, les abelles ballen!!

Sí sí ballen, quan una abella troba una flor o una zona amb molta flor per libar, aquesta torna al rusc i fa una dansa en l’espai i amb el seu abdomen (el mou més o menys de pressa), agafant de punts d’orientació el sol i el punt d’aigua proper, així comunica entre d’altres coses a quina distància estan les flors del rusc, quantitat.... per tal de que les seves companyes s’hi puguin dirigir a libar.

686 visualizaciones0 comentarios

Entradas recientes

Ver todo
L’ortiga

L’ortiga

La tarongina

La tarongina

Comments


bottom of page