De nom científic thymus vulgaris L. Coneguda popularment com a timó, timonet, frigoleta, frigola..., tomillo en castellà. És una mata comú en tota la mediterrània d’ús popular i conegut tant en la cuina com en medicina. Molt tupida, de fulles perennes, les flors entre blanc i rosa. És molt i molt aromàtica, la molècula encarregada d’aquesta aroma és el timol, entre altres.
#timó #timonet #frigola #antibacteriana #farigolallimonera #sopadefarigola #col·liri #timol #embalsamar #antibiòtic #sopadepastor #sopaermità #inmunoreguladora #estimulant #antisèptica
Floreix a la primavera, a partir del mes de març. Com que és una planta mediterrània, està molt adaptada al clima igual que el romaní, el cap d’ase... es recomana només collir les inflorescències, però jo talló una mica de branca amb fulles, uns dos dits per sota de les flors.
Aneu alerta: en molt llocs ha desaparegut per una recol·lecció massiva i sense cap respecte.
El moment de la recol·lecció i la manera com l’assequeu és molt i molt important. Rellegiu els articles on ho explico.
El seu ús ja ve de molt enllà: a Egipte la feien servir juntament amb altres herbes per embalsamar els morts, a Grècia, la cremaven per perfumar i la posaven als banys, els romans la van exportar en les seves conquestes per la mediterrània.
La seva composició química és: timol, terpinè, carvacrol...la seva concentració dependrà de la zona on creix la mata i de la climatologia.
Aquesta mateixa variació en la composició, fa que hi hagin diferents espècies. En aromateràpia en fem servir majoritàriament dues:
Thymus vulgaris QUIMIOTIP timol i el thymus vulgaris QUIMIOTIP tujanol.
La farigola ha estat coneguda des de sempre com “l’antibiòtic dels pobres”.
Actua contra les afeccions del sistema respiratori, infeccions intestinals, urinàries, fatiga, infeccions de la pell, problemes musculo-esquelètics...
És estimulant, antisèptica, antibacteriana, inmunoreguladora.
Els olis essencials d’ambdues variants, no es poden donar a dones embarassades, que donin pit, ni a nens menors de 6 anys.
Segurament el seu us més comú és pels refredats: la famosa sopa de farigola per convalescències, les decoccions...
La mel de farigola és molt apreciada, també se’n fan caramels, gelats i es posa en moltes receptes.
Receptes:
Més enllà de la sopa de farigola amb o sense ou remenat, també dites sopes de pastor o d’ermità, es pot fer:
Decocció tonificant per quan estem refredats:
Fer una decocció de farigola i afegir-hi suc de llimona i mel.
Prendre 2 cops al dia fent novenes.
Tisana per fer gargarismes pel mal de coll i/o angines
Fer una decocció de farigola i una infusió de fulles de sàlvia.
Barrejar-ho, deixar refredar uns 10 minuts i ja la podeu utilitzar.
Per les nafres bucals
Glopejar infusió de farigola freda però no de nevera.
Per la conjuntivitis bacteriana
Es fa una decocció de farigola, es cola molt bé, es deixa refredar i es renten els ulls de la següent manera:
S’agafa una gassa estèril, es mulla en la decocció i es passa suaument del llagrimal cap a fora (això és molt important, ja que si ho feu al revés, obturareu el llagrimal empitjorant la infecció) arrossegant tota la brutícia.
Es repeteix l’operació tantes vegades com sigui necessari emprant una gassa cada cop i sense fer servir la mateixa gassa per l’altra ull, ja que si l’altre no té infecció o en té menys, l’embrutes.
Si un membre de casa té conjuntivitis, no feu servir la mateixa tovallola i aneu molt i molt en compte en intercanviar-vos roba o altres estris que hagin estat en contacte amb els ulls.
Curiositat:
El fet de que la farigola tingui les fulles tant atapeïdes i petites, és una estratègia per emmagatzemar aigua i evitar l’evaporació.
L’alt valor medicinal d’aquesta planta es reflecteix en el seu nom científic d’origen grec: THYMOS que vol dir “vàlua”.
En veterinària es fa servir per eliminar la placenta del bestiar, sobretot de les ovelles, i per guarir les ferides en peus i altres llocs que poden patir durant la transhumància o quan pasturen.
Hi ha un tipus de farigola anomenada “farigola llimonera” (thymus citriodorus) que en un inici es creia que era un híbrid, però que es va descobrir que no ho era, sinó que és una espècie diferent.
Té les fulles una mica més grosses i amb un toc de groc. Quan la toques desprèn una olor de cítric que recorda la llimona.
La meva sogra en tenia 2 mates i els conills se les han menjat, deuen fer una bona olor!!!.
Les seves propietats són similars a la del thymus vulgaris L., es fa servir molt en jardineria ja que aguanta bé les secades i aromatitza, atrau a les abelles.
Dites:
“si et fa mal el païdor, farigola és el millor”
“del païdor la farigola treu el dolor”
“per la gola farigola”
Commentaires