top of page
Buscar
Foto del escritorAnna Fluvià

Un arbre de qualitats i usos quasi desconeguts: el lledoner



Arbre caducifoli de nom científic celtis australis (del grec celtis: del país dels celtes i australis: meridional) anomenat en castellà: almez. El seu fruit és el lledó.


El podem trobar plantat en ciutats o silvestre en llocs rurals, pot arribar a viure 600 anys. Té el tronc gris i llis, podent assolir els 25 mts d’alçada, les fulles són lanceolades i dentades acabades en punta i una mica aspres al tacte. Els fruits són rodons i petits amb pinyol, verds en un inici a la primavera i negres quan ja són madurs a la tardor.

La fusta d’aquest arbre es feia servir a pagès per fer forques ( la disposició natural de les branques en facilita la construcció) i altres estris, per això se’n solien plantar prop de les masies.

De l’arrel i l’escorça s’extreia un tint groc.

El meu avi (que en tenia un prop de casa seva) se’n feia els bastons. Se’l mirava i quan veia una branca encara jove que creixia recta la torçava de la punta i la lligava amb un cordill. Al cap d’un, dos, o més anys, la tallava i ja tenia el bastó fet.

Va començar a fer bastons abans de necessitar-los i sempre ens deia que els feia per quan sigues vell, i així va ser: en va portar molt de temps.

La meva àvia ens explicava que en aquest mateix arbre hi anaven a jugar de petits i s’hi enfilaven, i hi passaven per dins ja que tenia un forat al tronc que es va anar tancant amb el temps. El meu germà i jo ja no ho vam poder fer.

També es menjaven els lledons quan eren madurs, eren les seves llaminadures ja que són molt dolços i un bon substitut dels caramels tradicionals pels nens. Aporten vitamina C , potassi i ferro.

Se’n pot fer melmelada però es necessita una gran quantitat de fruit ja que ,com he dit abans, té poca polpa i heu de comptar que té pinyol.


Pius Font Quer en el seu llibre: Plantas medicinales. El Dioscorides renovado, ens explica que el fruit és astringent i atura els fluxos del ventre i les hemorràgies, però que perd qualitats quan està madur. També diu que la cocció de fruits i fulles, va bé per la disenteria i es pot donar a les dones quan tenen la regla massa forta.

Penseu que totes les plantes astringents van bé per combatre les diarrees, per això es feia servir per la disenteria.


Els meus avis no el feien servir per res més que pel que he apuntat abans.


He trobat un escrit a la revista “mètode” molt interesant, us deixo el link aquí:

61 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo

コメント


bottom of page