Us volia parlar de plantes silvestres que són molt comunes i que podem trobar fàcilment quan passegem per la muntanya (o si teniu hort o jardí) i que són comestibles.
#llaurer #llor #dentdelleó #lletsó #ortiga #xarop #melit #refredat #maldecoll #canviestació #primavera
A la primavera i l'estiu és la millor època per recollir-les i assecar-les per l’hivern o per gaudir-les fresques.
Tots en tenim ganes de solet i bon temps, aquest any per això hem d’anar en compte i cuidar-nos molt pel tema Covid-19.
No hem de perdre de vista també que als canvis d’estació és quan hi ha més refredats: com que el temps és canviant i tant fa calor com refresca, si no som previsors ens enganxa distrets i ja tenim el refredat a sobre. A l’octubre vaig fer un article sobre “xarops i melits per refredats i mals de coll”. Recupereu-lo, les receptes d’allà també serveixen per la primavera.
Suposo que tots sabeu però us ho recordo que...:
1er només recolliu la planta que estigueu completament segurs de saber què és, moltes són tòxiques.
2on només recolliu la part de la planta que necessiteu, en la quantitat necessària i en el punt de maduració òptim.
3er abans de recollir res, mireu al voltant i feu-vos la següent pregunta: “n’hi ha més???” si la resposta és no, no la recolliu ja que si no en deixeu per tal de que faci llavor per l‘any següent, no en trobareu ni vosaltres ni ningú.
4t fixeu-vos en la zona. Si és un lloc molt transitat tant d’humans com d’animals domèstics, millor trieu una altra indret per fer la recol·lecció.
5è documenteu-vos una mica abans. Hi ha moltes pag. web on podeu trobar informació i fotos, guies de plantes silvestres comestibles i no oblideu la saviesa popular que tenen els més grans.
Dit això entrem en matèria:
1) Llaurer (laurus nobilis L.) també dit llor, llorer, és un arbre perenne molt comú a la mediterrània, les seves fulles es fan servir com a condiment a la cuina des de l’antigor. Fa uns fruits rodons i negres quan maduren (de la mida entre un pèsol i un cigró gros). Ara comença a estar florit en algunes zones.
Podeu tallar una branca després de la floració i penjar-la cap per avall en un lloc fosc. Quan les fulles estiguin seques, les podeu arrancar de la branca i guardar-les en un pot o bossa de tela per fer-les servir a la cuina durant tot l’any.
En podeu posar una o dues, amb un gra d’all i algun de pebre o bé soles dins el setrill de l’oli per perfumar-lo i també posar-ne una o dues en guisats, ajuda a que els digerim millor. Era emprat per servar carns i olives.
A l’antiga Grècia i Roma es feien servir les seves fulles per coronar els vencedors de jocs, poetes, artistes, savis com a símbol de victòria.... , relacionat també amb el déu Apol·lo i la nimfa Dafne. En la tradició cristiana per rebre a Jesús el diumenge de rams.
També té una simbologia màgica-religiosa: se’n feien creus amb romaní beneït el dia de rams i es penjava a portes i finestres per tal de protegir la casa de bruixes, tempestes i llamps.
El seu oli essencial és antibacterià, potent antiviral, excel·lent fungicida, va bé pel dolor, entre d’altres.
S’ha d’anar en compte perquè un ús inadequat pot produir toxicitat, no es pot fer servir durant els 3 primers mesos de l’embaràs.
2) Dent de lleó (taraxacum officinalis Weber in Wigger) també anomenat pixallits, lletsó, angelets, bufallums.
Es una planta baixeta i petitona que pot semblar poca cosa però que té moltes propietats, la seva flor és composta, del tipus margarita, de color groc i força vistosa. És molt fàcil de reconèixer.
És molt rica en vitamines A, B,C, D,E, ferro i d’altres minerals, és molt baixa en greix i hidrats de carboni. Les fulles ben tendres es poden menjar en amanides o bé picades amb alls i fer-ne una truita o com a verdura, hi ha infinites receptes d’arreu del món. Les flors abans d’obrir-se es poden macerar i menjar com les tàperes.
Un dels seus noms, pixallits, ens dona una pista d’una de les seves propietats. És diürètica, depurativa sanguínia (afavoreix l’eliminació de residus solubles en greix), protegeix el fetge i augmenta la secreció de bilis. Vigileu, no només amb aquesta planta sinó amb totes les depuratives.
Jo no recomano assecar-ne, ja que la podem trobar tot l’any. Té una floració llarga i, en zones més temperades, si està arrecerada i li toca el sol, pot florir tot l’any.
De tota manera, les arrels millor collir-les al maig o juny i a la tardor, les fulles abans de la floració.
Us aconsello que si us inicieu en el món de les plantes silvestres, aprofiteu per reconèixer-la quan està florida i us fixeu bé en la seva morfologia, així la resta de l’any, quan no tingui flor, us serà fàcil identificar-la.
L’arrel assecada i molta es pot emprar com a substitut del cafè.
Les fulles tendres es poden donar de menjar a les gallines. Per estimular els sòls i la vegetació, pot aplicar-se un extracte fermentat fet amb 100g de fulles fresques per litre d’aigua i deixat fermentar evitant-ne la putrefacció. S’aplica diluït al 20% (segons una recepta de les àvies remeieres de la garrotxa).
3) L’ortiga gran (urtica dioica L.) i ortiga petita ( urtica urens L.)
N’hi ha per tot arreu, qui no s’ha ortigat mai?. Poden ser més o menys altes i van del verd clar quan són tendres, al fosc. Si us ortigueu agafeu fulles de malva i fregueu-vos la zona.
Contenen: fibra, vitamina A, vitamines del grup B, clorofil·la, potassi, silici, bor, nitrats i sals de ferro.
Indicada per augmentar les defenses, per netejar fetge i ronyons, per millorar la circulació sanguínia, per problemes del cuir cabellut, reforça els ossos, antianèmica,
Es poden cuinar les fulles tendres, ben netes per tal de que perdin l’efecte urticant, picades amb alls en truita, fer-ne sopes o cremes i com a verdura. També es poden fer al vapor.
Per enfortir els ossos, es pot prendre una infusió d’ortiga amb fruits secs 3 vegades al dia fent novenes, però aneu amb compte perquè pot baixar la tensió arterial.
Pels cabells:
Es fa una decocció de 5 minuts de l’arrel en 400cc d’aigua i 100cc de vinagre pur de vi. Friccioneu cada nit el cuir cabellut, evitareu la caspa, suavitzareu el cabell i evitareu la caiguda.
Per l’hort: és un bon activador del compostatge (afavoreix la descomposició de les restes orgàniques). També es pot fer un macerat d’efectes insecticida de la següent manera: es posa 100g de la planta en 1 litre d’aigua durant 12h. Aplicar diluït al 10%.
No es pot assecar car perd els seus beneficis. No la poden consumir els que pateixen cardiopaties i insuficiència renal.
Comments