top of page
Buscar
Foto del escritorAnna Fluvià

MELIC DE VENUS




L’umbilicus pendulinus és el nom científic pel melic de Venus, orella de monjo, barrets de capellà...


És una planta vivaç d’entre 0.5 i 2 pams d’alçada d’un verd lluent. Les fulles són molt carnoses i arrodonides amb les vores una mica ondulades: com que són una mica còncaves, ens fan pensar en un melic. Les seves flors són petitones i s’agafen a una tija.

La trobareu en murs, murs de pedra seca o pedregars, orientats al nord, és a dir: a l’ombra i en llocs humits.

Un cop l’identifiqueu, la trobareu per tot arreu.


El suc de les fulles aixafades en un morter i colat, es considera diürètic. S’ha de prendre una cullerada de sopa barrejada en un got d’aigua amb gas en dejú fent novenes.

També va bé per les llagues , talls o esgarrinxades que ens podem fer anant pel bosc, són les tiretes vegetals.

Per fer-les servir per a aquest fi, s’ha d’agafar una fulla i amb les ungles o l’ajuda d’una pinça, s’ha de treure la primera pell que és com un tel transparent, tot seguit per la cara d’on s’ha tret el tel es posa sobre la ferida i es tapa amb una gassa o bena.

Si és una petita ferida i esteu pel bosc, amb un mocador de paper ja fareu el fet.


Curiositats:

Hipòcrates, recomanava menjar melic de venus si es volien tenir bebès de sexe masculí.

Es feia servir en l’antigor quan la gent estava afectada del foc de st. Antoni, anomenat també ergotisme. Aquesta malaltia, freqüent a l’edat mitjana, venia donada per la intoxicació per consumir pa i derivats del sègol infectat amb un fong, el claviceps purpurea. Aquest fong produeix un alcaloide (l’ergotamina) causant d’al·lucinacions, convulsions, vasoconstricció de les artèries en les extremitats (que podia dur a la gangrena), el pacient sovint moria.


55 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo

Comentários


bottom of page