
Avui farem una mica de salut alimentaria.
Per tots és ben sabut que des de fa uns anys l’increment de sucres en forma de sucs comercials, brioxeria industrial i el menjar preparat ha augmentat molt en detriment de la nostra salut. El sucre enganxa i el menjar preparat és ràpid de consumir, si tenim poc temps o ens organitzem malament. Però es clar després augmentem de pes, tenim els nivells de colesterol i sucre en sang alts i problemes dentals i ens queixem.
Només una dada: al cistell d’anar a comprar, hi hauria d’haver un 30% de productes frescos.
A l’època dels meus avis ( el meu tindria 93 anys), es menjava molta llegum, era barata i omplia (una dada important en èpoques d’escassetat) i després no entenc gaire per què (potser feia pobre) va caure en desús. Us animo a que recuperem l’hàbit de menjar llegums com a mínim 2 o 3 dies per setmana.
Tot i que jo recomano els productes de proximitat i de la terra, avui en dia amb la globalització es poden trobar llegums d’altres països i a internet podeu trobar mil i una recepta per cuinar-les, o sigui que ja no teniu excusa per no menjar-ne.
Les llegums ens aporten fibres, per tant, millora el nostre trànsit intestinal. Sí que de vegades produeixen flatulències, però no totes les llegums en produeixen, ni a tothom. Cadascú ha de consumir les que li vagin millor i cuinades de la manera més adient per ell. Són barates, versàtils a l’hora de cuinar-les, no tenen gluten, també ens aporten ferro, ajuden a baixar el colesterol, són energètiques i antioxidants.
Tot són avantatges amb les llegums, però s’han de rentar bé, fins que l’escuma que fan sota el raig d’aigua desaparegui.
Avui en dia les podeu trobar als mercats ja cuites i també podeu comprar-ne d’envasades, tenen una data de conservació llarga i és una bona solució per tenir al rebost quan es té pressa.
I ara passem als cereals.
Els cereals s’haurien de prendre integrals. Però què és un cereal integral? Doncs bé, és el que conserva la seva clova, la pell externa, el segó (salvado en castellà),aquesta clova és rica en fibra i per tant ajuda amb el trànsit intestinal, amb el colesterol alt i un llarg etc.
Heu de tenir en compte per això que s’han de rentar bé. Si us hi fixeu, quan poseu els cereals sota el raig d’aigua aquests fan una escuma, doncs bé, els heu de rentar fins que desaparegui.
Amb els cereals passa una mica com amb les llegums, amb la globalització ens han arribar cereals de diferents parts del planeta. Busqueu i proveu-ne de diferents per tal de trobar els que us agradin més.
Pels celíacs hi ha cereals sense gluten més o menys coneguts: l’arròs, el blat de moro i un que fa un temps se’n sent a parlar: el teff.
Aquest cereal prové d’ Etiòpia, no conté gluten, és ric en els 8 aminoàcids essencials i a més aporta calci, molt ferro i magnesi. És ideal per fer begudes vegetals.
I l’arròs, un cereal que a Catalunya se’n cultiva força des de l’ Empordà fins al Delta de l’Ebre.
I ara podeu trobar al mercat el d'aquest any que ja s'ha recollit.
L’arròs integral ens aporta 10 vegades més valor nutritiu que el blanc.
Per que us feu una idea del cicle anual de l’arròs:
A l’octubre o novembre ( depèn de la climatologia), es recull l’arròs, es porta a la cooperativa on és triat, netejat i envasat.
Però la feina del pagès no s’acaba aquí, després de recollir el gra del camp, hi queda la palla, que és treballada per tal d’enterrar-la per utilitzar-la d’adob. Això s’ha de fer quan el camp està moll, ja que facilita que la palla es barregi amb el fang.
Després es deixen reposar els camps fins al març, quan s’han de anivellar i repassar les “crestes”, que són les piles de terra que delimiten els camps per tal de que l’aigua no s’escapi. Això és molt important ja que l’arròs ha d’estar sempre inundat.
Al maig es marquen les traçades per poder sembrar, s’adoba la terra i es treballa, tot seguit s’inunda d’aigua i es sembra. Al gra li agrada l’aigua calenta, quan menys freda millor collita hi haurà.
El procés de sembra que jo conec de l’Empordà es fa a màquina, però hi ha llocs al Delta de l’Ebre que encara ho fan a mà.
Al cap de 8 o 15 dies ja neix, però s’ha d’estar alerta per què si fa molta tramuntana aquesta es pot endur el gra. Llavors es treu l’aigua dels camps per evitar que el vent l’arranqui i se l’endugui.
Quan la tramuntana para, es torna a omplir el camps d’aigua per evitar que es mori el gra de secada.
I ja estem altre cop a l’octubre quan es recull.
Alguns pagesos s’ajuden dels animals per tal de que els ajudin a tenir una bona collita: es pengen caixes per ratpenats per tal de que es mengin els mosquits, s’atrauen les cigonyes per què es mengin els crancs americans, i les libèl·lules també ajuden en l’eliminació de paràsits de l’arròs.
Aquesta informació m’he l’ha proporcionat, de primera mà, el meu germà pagès de l’Empordà.
De varietats d’arròs n’hi ha de diferents, però les que es planten a la meva zona de l’Empordà són: l’Onice (serveix per tot, no es passa), el Carnaroli ( molt apreciat per fer risottos), i el Guadiamar (per guarnicions i sushi).
Quan us explico els cicles d’algun aliment, és per tal de que sigueu més conscients del que costa fer un producte ben fet, és una feina diària, s’ha de lluitar contra plagues, espècies invasores, l’herba, senglars... i aquesta feina no sempre està reconeguda.
Per tant sempre que pugueu trieu productes de proximitat. La vostra salut us ho agrairà, els pagesos, pescadors i la molta gent que treballa cada dia per nosaltres també i fins i tot el planeta.
Comentários