top of page
Buscar
Foto del escritorAnna Fluvià

La castanyada i Halloween




Octubre i novembre són mesos de trobades familiars i amb amics per celebrar la castanyada, tot i que el dia “oficial” és o el 31 d’octubre o l’1 de novembre. Malauradament des de ja fa uns anys, aquesta s’ha vist desplaçada per halloween.


Aquí tenim la castanyada, que prové d’una antiga festa ritual funerària originada al s. XVIII on es menjava llegums i fruita seca i uns pans que s’oferien als difunts en els funerals anomenats popularment: panets, panellets o panellons. L’àpat simbolitzava la comunió amb els difunts i era tradició que mentre es torraven les castanyes es resés una part del rosari pels difunts de la família.

Aquí tradicionalment mengem castanyes, moniatos i panellets acompanyats de moscatell.

Les castanyes són un fruit sec molt nutritiu, en podem trobar de fresques fins al gener, i la resta de l’any seques.

Ens aporten hidrats de carboni d’absorció lenta que faran que tinguem energia i escalfor durant una bona estona, de tal manera que mantindrà el sucre a nivells estables. A més ens aporten àcid fòlic, potassi i vitamines antioxidants, i van bé pel restrenyiment

Hi ha diferents receptes amb castanyes: sopa, cremes, postres i per acompanyar un rostit.

El moniato, originari de centre Amèrica, és fàcil de trobar tot l’any. És ric en hidrats de carboni i sucres, té un contingut calòric mitjà, no convé abusar-me.

No té greixos, però si proteïna. Aquesta proteïna conté un àcid essencial que es diu metionina (aquesta ajuda a eliminar estrògens del cos i desintoxicar d’histamina l’organisme) recomanada per teràpies detox. També ens aporta vitamina A, E i B9 (o àcid fòlic).

El moniato ens ajuda a depurar el fetge, és preventiu contra el càncer, ens protegeix la vista i la pell, pel sistema digestiu. Aporta aigua si el fem al vapor o bullit, al forn la perd.

També trobem moltes receptes per tal d’assaborir-lo: farcits, en postres, d’acompanyament...

I per últim, els panellets: aquests dolços que tradicionalment eren d’ametlla o pinyons i que ara en podem trobar de molts gustos.

Són dolços, per què negar-ho, però si feu una recerca podeu trobar receptes sense sucre.

L’important per a mi és la presència de fruits secs: pinyons i ametlla.

Els fruits secs, que n’hauríem de menjar cada dia, ens aporten vitamina B1 (sobretot nous i avellanes), vit. B3, B5, B6, B8, E, Coenzima Q10, l-triptòfan, L-glutamina, L-lisina... i un llarg etcètera.

Tot són beneficis amb la ingesta de fruits secs, i si són de proximitat i ecològics encara més.


Halloween prové de la cultura celta. Fa molts segles a Bretanya, Escòcia i Irlanda, el dia 31 d’octubre, últim dia de l’any pel calendari celta i anglosaxó, es celebrava la festivitat de Shamhain (que era els deu dels morts). S’encenien grans fogueres dalt les muntanyes per foragitar els mals esperits, també es creia que les ànimes dels morts visitaven acompanyades de bruixes i dimonis, les seves antigues cases per intentar trobar un cos on habitar, per això es mantenien les cases a les fosques i els seus habitants es vestien de bruixes i dimonis per tal de que l’ànima no volgués habitar el seu cos.

També marcava el final de la temporada de collites i l’arribada de l’hivern, i es creia que era un moment de traspàs on els esperits ho tenien més fàcil per passar del seu món al nostre. Es feien ofrenes per tal de tenir provisions durant l’hivern i es posava un plat a taula pels difunts o se’ls reservava un lloc prop de la llar.

Amb l’arribada del cristianisme, es va establir el dia 1 de novembre com a dia de tots sants i el dia 31 d’octubre com a la vigília de tots sants o halloween.

Amb la immigració irlandesa cap als Estats Units, les velles tradicions es van convertir en jocs infantils i aquell país les va acollir, popularitzar i estendre fins el punt que molta gent creu que són originàries d’allà.

Els menjars típics són dolços: caramels de diferents colors, pomes caramel·litzades, i en definitiva molt sucre refinat.

Suposo que antigament es cuinaven plats amb les verdures i fruites de temporada però es deu haver perdut la costum.


Evidentment...celebreu el que vulgueu amb seny i alegria, però no perdeu de vista les nostres tradicions i fins i tot podeu fer-vos a mida la vostra festa amb verdures, fruites i dolços que siguin més saludables.


I una curiositat per acabar: antigament els recipients on les castanyeres coïen les castanyes era de terrissa i s’anomenaven “copa”, a Girona hi ha un espai anomenat així prop de la Devesa.

16 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo

Comments


bottom of page