JA EL TENIM AQUĆ!!!!
- Anna FluviĆ
- 25 nov 2020
- 4 Min. de lectura

Ja ha arribat al mercat el nou oli d'oliva, lāor lĆquid de la mediterrĆ nia.
Hi han indicis que lāoli dāoliva ja sāemprava en lāantigor (es coneixen usos de lāolivera en el PaleolĆtic Superior (12000 aC)).
Els nostres ancestres lāempraven com a combustible, ilĀ·luminació de temples, Ćŗs alimentari, medicinal, ritualā¦
Durant una ĆØpoca aquest regal de la natura va tenir una mala premsa i el seu consum va patir una davallada en benefici dāaltres olis o greixos anomenats āmĆ©s saludablesā, res mĆ©s allunyat de la realitat, ( entreu al primer link que us deixo, allĆ ho explica molt bĆ©).
Us convido a macerar herbes en oli dāoliva, aixĆ tindreu un agradable oli amb aroma dāherbes que podreu emprar alhora de cuinar.
Però...què és la maceració?
Segons el diccionari:
ā estovar alguna cosa tenint-la submergida un quant temps en un lĆquidā.
ā submergir una substĆ ncia en un lĆquid a fi de dissoldre-hi els elements solublesā.
Ćs un procĆ©s ben senzill: nomĆ©s sāha dāagafar un pot o una ampolla amb la boca ample, netejar-lo bĆ©, posar-hi les herbes fins a la meitat i una mica mĆ©s i omplir-ho dāoli. Heu de tenir cura que les herbes no surin fora de lāoli perquĆØ es floreixen.
Si la maceració Ć©s per Ćŗs culinari les deixeu a la cuina una setmana abans dāemprar-ho.
Podeu macerar per exemple:
- Farigola i romanĆ, lliga bĆ© amb guisats de carn
- Llaurer per guisats mƩs feixucs de pair: senglar o aus de caƧa
- Julivert pel peix, com no pot ser dāaltre manera.
A pagĆØs des de sempre sāhan fet macerats dāherbes medicinals amb oli dāoliva. Com que lāoli Ć©s un bon conservant, el macerat ( ben guardat en un lloc fosc), dura com a mĆnim dāun any per lāaltre.
El mĆ©s conegut, potser, Ć©s lāoli de cop. Com el seu nom indica sāemprava per curar petits cops, blaus, cremades lleus ( sāha de vigilar perquĆØ Ć©s fotosensible i a vegades agreuja les cremades).
Es fa amb hipĆØric ( hypericum perforatum L.) una planta considerada mĆ gica, que es recull la nit de St. Joan per foragitar els mals esperits. Seān feien ramells que es penjaven a la porta i lāany següent es cremaven a la foguera.
Malauradament dāhipĆØric seān troba cada vegada menys, per tant respecte mĆ xim.
Sāomple ¾ dāun un pot o ampolla de boca ampla amb la planta i es cobreix dāoli. Es deixa macerar 40 dies a sol i serena ( Ć©s a dir en un lloc on li toqui el sol de dia i aixĆ sāescalfi i es refredi a la nit). Al cap de 40 dies veureu com lāoli ha canviat de color i ara Ć©s vermell fosc. Es filtra en un altra recipient, preferiblement opac, sāetiqueta i es guarda en un lloc fosc i sec.
Quan us feu un cop, rascada, torƧada lleu de canell o turmell... sāaplica amb el dit fent un massatge i si cal sāembena.
Recordeu que Ʃs fotosensible, reacciona amb el sol i fa taques a la pell o pot cremar.
A pagĆØs tambĆ© es servaven olives, era lāamanida dāhivern juntament amb bròquil blanc i pebrot groc tambĆ© servat.
Us explico com ho fem a casa (la meva Ć via materna ja ho feia aixĆ i ara ho fa la meva mare). Ja veureu que a la recepta no poso mides, no les tinc, a casa ho fem a ull.
INGREDIENTS:
- Olives, ni molt verdes ni molt madures. Important que no estiguin toves.
- RomanĆ, farigola, fonoll fresc, pell de llimona i de taronja, alls secs aixafats, tambĆ© hi podeu posar sajolida que lliga molt bĆ© amb les olives.
- Pebre vermell dolƧ, en pols (opcional).
PREPARACIĆ:
Es posen amb aigua les olives durant uns tres dies. Passats aquests dies es treu l'aigua i se'n posa de nova i cada dia es renova durant uns vuit dies.
Quant tastant-les ja no les trobem amargants, (que ja ho diu el refranyer: ā lāoliva amargant vol vi al darrera i vi al davantā), ja podem passar a fer el condiment.
Les olives es treuen de lāaigua on han estat els vuit dies i es posen dins un recipient de boca ample i s'hi van afegint les herbes, les pells de llimona i taronja, els alls aixafats, el pebre vermell i la sal, que no falti, sempre segons la quantitat d'olives.
Es cobreixen dāaigua que ha dāhaver estat bullida i deixada refredar.
Per controlar el grau de sal tastem l'aigua i si notem que ja estĆ prou salada parem.
I ja les podeu posar el rebost, les aneu agafant a mesura que les aneu necessitant.
Heu de tenir precaució de guardar-les en un lloc fresc, car que si fa calor es fan malbé.

No vull acabar sense fer un especial menció als pagesos que cultiven lāolivera i donar-los les grĆ cies. Aquest arbre no tĆ© un creixement rĆ pid,( ja ho diu el refranyer popular: ācasa de pare, vinya dāavi i oliver de besaviā)sāha de tenir paciĆØncia i saber-la tractar, alhora de collir, tot i que molts oliverars ja estan mecanitzats, els mĆ©s vells encara sāhan de fer a mĆ i creieu-me, Ć©s una feina feixuga que a mĆ©s Ć©s fa els mesos de fred.
La meva Ć via materna, ens explicava que al temps de collir olives, encenien un foc al camp i hi posaven pedres a escalfar, desprĆ©s les agafaven amb les mans, sāescalfaven i les tiraven un tros endavant per tornar a repetir lāoperació quan ja no es sentien els dits de les mans.
Per tant us encoratjo a comprar als petits productors i cooperatives.

