top of page

JA EL TENIM AQUƍ!!!!

  • Foto del escritor: Anna FluviĆ 
    Anna FluviĆ 
  • 25 nov 2020
  • 4 Min. de lectura

ree

Ja ha arribat al mercat el nou oli d'oliva, l’or lĆ­quid de la mediterrĆ nia.


Hi han indicis que l’oli d’oliva ja s’emprava en l’antigor (es coneixen usos de l’olivera en el PaleolĆ­tic Superior (12000 aC)).

Els nostres ancestres l’empraven com a combustible, ilĀ·luminació de temples, Ćŗs alimentari, medicinal, ritual…

Durant una ĆØpoca aquest regal de la natura va tenir una mala premsa i el seu consum va patir una davallada en benefici d’altres olis o greixos anomenats ā€œmĆ©s saludablesā€, res mĆ©s allunyat de la realitat, ( entreu al primer link que us deixo, allĆ  ho explica molt bĆ©).


Us convido a macerar herbes en oli d’oliva, aixĆ­ tindreu un agradable oli amb aroma d’herbes que podreu emprar alhora de cuinar.

Però...què és la maceració?

Segons el diccionari:

ā€œ estovar alguna cosa tenint-la submergida un quant temps en un lĆ­quidā€.

ā€œ submergir una substĆ ncia en un lĆ­quid a fi de dissoldre-hi els elements solublesā€.


Ɖs un procĆ©s ben senzill: nomĆ©s s’ha d’agafar un pot o una ampolla amb la boca ample, netejar-lo bĆ©, posar-hi les herbes fins a la meitat i una mica mĆ©s i omplir-ho d’oli. Heu de tenir cura que les herbes no surin fora de l’oli perquĆØ es floreixen.

Si la maceració Ć©s per Ćŗs culinari les deixeu a la cuina una setmana abans d’emprar-ho.

Podeu macerar per exemple:

- Farigola i romanƭ, lliga bƩ amb guisats de carn

- Llaurer per guisats mƩs feixucs de pair: senglar o aus de caƧa

- Julivert pel peix, com no pot ser d’altre manera.


A pagĆØs des de sempre s’han fet macerats d’herbes medicinals amb oli d’oliva. Com que l’oli Ć©s un bon conservant, el macerat ( ben guardat en un lloc fosc), dura com a mĆ­nim d’un any per l’altre.

El mĆ©s conegut, potser, Ć©s l’oli de cop. Com el seu nom indica s’emprava per curar petits cops, blaus, cremades lleus ( s’ha de vigilar perquĆØ Ć©s fotosensible i a vegades agreuja les cremades).

Es fa amb hipĆØric ( hypericum perforatum L.) una planta considerada mĆ gica, que es recull la nit de St. Joan per foragitar els mals esperits. Se’n feien ramells que es penjaven a la porta i l’any següent es cremaven a la foguera.


Malauradament d’hipĆØric se’n troba cada vegada menys, per tant respecte mĆ xim.


S’omple ¾ d’un un pot o ampolla de boca ampla amb la planta i es cobreix d’oli. Es deixa macerar 40 dies a sol i serena ( Ć©s a dir en un lloc on li toqui el sol de dia i aixĆ­ s’escalfi i es refredi a la nit). Al cap de 40 dies veureu com l’oli ha canviat de color i ara Ć©s vermell fosc. Es filtra en un altra recipient, preferiblement opac, s’etiqueta i es guarda en un lloc fosc i sec.

Quan us feu un cop, rascada, torƧada lleu de canell o turmell... s’aplica amb el dit fent un massatge i si cal s’embena.

Recordeu que Ʃs fotosensible, reacciona amb el sol i fa taques a la pell o pot cremar.


A pagĆØs tambĆ© es servaven olives, era l’amanida d’hivern juntament amb bròquil blanc i pebrot groc tambĆ© servat.

Us explico com ho fem a casa (la meva Ć via materna ja ho feia aixĆ­ i ara ho fa la meva mare). Ja veureu que a la recepta no poso mides, no les tinc, a casa ho fem a ull.

INGREDIENTS:


- Olives, ni molt verdes ni molt madures. Important que no estiguin toves.

- Romanƭ, farigola, fonoll fresc, pell de llimona i de taronja, alls secs aixafats, tambƩ hi podeu posar sajolida que lliga molt bƩ amb les olives.

- Pebre vermell dolƧ, en pols (opcional).


PREPARACIƓ:

Es posen amb aigua les olives durant uns tres dies. Passats aquests dies es treu l'aigua i se'n posa de nova i cada dia es renova durant uns vuit dies.

Quant tastant-les ja no les trobem amargants, (que ja ho diu el refranyer: ā€œ l’oliva amargant vol vi al darrera i vi al davantā€), ja podem passar a fer el condiment.


Les olives es treuen de l’aigua on han estat els vuit dies i es posen dins un recipient de boca ample i s'hi van afegint les herbes, les pells de llimona i taronja, els alls aixafats, el pebre vermell i la sal, que no falti, sempre segons la quantitat d'olives.

Es cobreixen d’aigua que ha d’haver estat bullida i deixada refredar.

Per controlar el grau de sal tastem l'aigua i si notem que ja estĆ  prou salada parem.

I ja les podeu posar el rebost, les aneu agafant a mesura que les aneu necessitant.

Heu de tenir precaució de guardar-les en un lloc fresc, car que si fa calor es fan malbé.



ree


No vull acabar sense fer un especial menció als pagesos que cultiven l’olivera i donar-los les grĆ cies. Aquest arbre no tĆ© un creixement rĆ pid,( ja ho diu el refranyer popular: ā€œcasa de pare, vinya d’avi i oliver de besaviā€)s’ha de tenir paciĆØncia i saber-la tractar, alhora de collir, tot i que molts oliverars ja estan mecanitzats, els mĆ©s vells encara s’han de fer a mĆ  i creieu-me, Ć©s una feina feixuga que a mĆ©s Ć©s fa els mesos de fred.

La meva Ć via materna, ens explicava que al temps de collir olives, encenien un foc al camp i hi posaven pedres a escalfar, desprĆ©s les agafaven amb les mans, s’escalfaven i les tiraven un tros endavant per tornar a repetir l’operació quan ja no es sentien els dits de les mans.

Per tant us encoratjo a comprar als petits productors i cooperatives.











Ā 
Ā 
Ā 

Entradas recientes

Ver todo
bottom of page