JA EL TENIM AQUÍ!!!!

Ja ha arribat al mercat el nou oli d'oliva, l’or líquid de la mediterrània.

#oli #oliva #olivera #olidecop #macerar #hipèric #servar #herbesaromàtiques #hipèric

Hi han indicis que l’oli d’oliva ja s’emprava en l’antigor (es coneixen usos de l’olivera en el Paleolític Superior (12000 aC)).

Els nostres ancestres l’empraven com a combustible, il·luminació de temples, ús alimentari, medicinal, ritual…

Durant una època aquest regal de la natura va tenir una mala premsa i el seu consum va patir una davallada en benefici d’altres olis o greixos anomenats “més saludables”, res més allunyat de la realitat, ( entreu al primer link que us deixo, allà ho explica molt bé).

Us convido a macerar herbes en oli d’oliva, així tindreu un agradable oli amb aroma d’herbes que podreu emprar alhora de cuinar.

Però...què és la maceració?

Segons el diccionari:

“ estovar alguna cosa tenint-la submergida un quant temps en un líquid”.

“ submergir una substància en un líquid a fi de dissoldre-hi els elements solubles”.

És un procés ben senzill: només s’ha d’agafar un pot o una ampolla amb la boca ample, netejar-lo bé, posar-hi les herbes fins a la meitat i una mica més i omplir-ho d’oli. Heu de tenir cura que les herbes no surin fora de l’oli perquè es floreixen.

Si la maceració és per ús culinari les deixeu a la cuina una setmana abans d’emprar-ho.

Podeu macerar per exemple:

- Farigola i romaní, lliga bé amb guisats de carn

- Llaurer per guisats més feixucs de pair: senglar o aus de caça

- Julivert pel peix, com no pot ser d’altre manera.

A pagès des de sempre s’han fet macerats d’herbes medicinals amb oli d’oliva. Com que l’oli és un bon conservant, el macerat ( ben guardat en un lloc fosc), dura com a mínim d’un any per l’altre.

El més conegut, potser, és l’oli de cop. Com el seu nom indica s’emprava per curar petits cops, blaus, cremades lleus ( s’ha de vigilar perquè és fotosensible i a vegades agreuja les cremades).

Es fa amb hipèric ( hypericum perforatum L.) una planta considerada màgica, que es recull la nit de St. Joan per foragitar els mals esperits. Se’n feien ramells que es penjaven a la porta i l’any següent es cremaven a la foguera.

Malauradament d’hipèric se’n troba cada vegada menys, per tant respecte màxim.

S’omple ¾ d’un un pot o ampolla de boca ampla amb la planta i es cobreix d’oli. Es deixa macerar 40 dies a sol i serena ( és a dir en un lloc on li toqui el sol de dia i així s’escalfi i es refredi a la nit). Al cap de 40 dies veureu com l’oli ha canviat de color i ara és vermell fosc. Es filtra en un altra recipient, preferiblement opac, s’etiqueta i es guarda en un lloc fosc i sec.

Quan us feu un cop, rascada, torçada lleu de canell o turmell... s’aplica amb el dit fent un massatge i si cal s’embena.

Recordeu que és fotosensible, reacciona amb el sol i fa taques a la pell o pot cremar.

A pagès també es servaven olives, era l’amanida d’hivern juntament amb bròquil blanc i pebrot groc també servat.

Us explico com ho fem a casa (la meva àvia materna ja ho feia així i ara ho fa la meva mare). Ja veureu que a la recepta no poso mides, no les tinc, a casa ho fem a ull.

INGREDIENTS:

- Olives, ni molt verdes ni molt madures. Important que no estiguin toves.

- Romaní, farigola, fonoll fresc, pell de llimona i de taronja, alls secs aixafats, també hi podeu posar sajolida que lliga molt bé amb les olives.

- Pebre vermell dolç, en pols (opcional).

PREPARACIÓ:

Es posen amb aigua les olives durant uns tres dies. Passats aquests dies es treu l'aigua i se'n posa de nova i cada dia es renova durant uns vuit dies.

Quant tastant-les ja no les trobem amargants, (que ja ho diu el refranyer: “ l’oliva amargant vol vi al darrera i vi al davant”), ja podem passar a fer el condiment.

Les olives es treuen de l’aigua on han estat els vuit dies i es posen dins un recipient de boca ample i s'hi van afegint les herbes, les pells de llimona i taronja, els alls aixafats, el pebre vermell i la sal, que no falti, sempre segons la quantitat d'olives.

Es cobreixen d’aigua que ha d’haver estat bullida i deixada refredar.

Per controlar el grau de sal tastem l'aigua i si notem que ja està prou salada parem.

I ja les podeu posar el rebost, les aneu agafant a mesura que les aneu necessitant.

Heu de tenir precaució de guardar-les en un lloc fresc, car que si fa calor es fan malbé.

No vull acabar sense fer un especial menció als pagesos que cultiven l’olivera i donar-los les gràcies. Aquest arbre no té un creixement ràpid,( ja ho diu el refranyer popular: “casa de pare, vinya d’avi i oliver de besavi”)s’ha de tenir paciència i saber-la tractar, alhora de collir, tot i que molts oliverars ja estan mecanitzats, els més vells encara s’han de fer a mà i creieu-me, és una feina feixuga que a més és fa els mesos de fred.

La meva àvia materna, ens explicava que al temps de collir olives, encenien un foc al camp i hi posaven pedres a escalfar, després les agafaven amb les mans, s’escalfaven i les tiraven un tros endavant per tornar a repetir l’operació quan ja no es sentien els dits de les mans.

Per tant us encoratjo a comprar als petits productors i cooperatives.