top of page
Buscar
Foto del escritorAnna Fluvià

El roure




El roure, de nom científic quercus (com l’alzina, roble en castellà) també fa aglans, es troba a tota la península i les seves fulles són caduques.


Els glans del roure es poden emprar igual que els de l’alzina (llegiu el meu article sobre ella).

Era un arbre sagrat pels celtes. Tradicionalment relacionat amb la força: “és fort com un roure”.

La seva fusta s’ha fet servir per fer mobles, vaixells, rodes de carro de molí, botes de vi. Com que conté molts tanins també s’ha emprat per adobar pells i per fer tints naturals.

Primer de tot, una mica de folklore: es diu que als boscos on hi han roures, freixes i arç blanc hi ha fades.

A les comarques de Manresa, en els primers anys del s.XX, es veien roures de ribera amb el tronc poc massís, amb un tros esquerdat en dues parts i unides amb draps i fang. Aquesta pràctica es feia per guarir un nen trencat (herniat). S’esquerda l’arbre i es fa passar el nen per l’esquerda d’un cantó a l’altre i després es tanca l’arbre amb la robeta del nen i fang. Si l’arbre es solda perfectament, el nen es cura.


Deixant de banda el folklore, el roure té propietats medicinals:


1- Decocció lenta d’escorça (recollida a la primavera i d’arbres d’entre 15 i 20 anys) per aturar la diarrea:

S’agafa 1-3 culleradetes d’escorça trossejada es posa en un litre d’aigua i es fa una decocció lenta.


2- La mateixa recepta, combinat amb gingebre, va bé contra la gastroenteritis i com a expectorant.


3- Si la decocció l’apliquem externament, ens ajuda amb els penellons i les ferides.



4- Per les fissures anals s’han de fer banys de seient abans d’anar a dormir durant 1 setmana.


5- Les fulles són astringents i antiinflamatòries.


Atenció: l’ús intern en dosis elevades dificulta l’absorció del ferro a causa dels tanins.


I una curiositat, els roures sovint tenen ganyes que són com uns fruits rodons, llenyosos, marrons i berrugosos. Aquestes ganyes les fan els roures com a resposta a l’atac d’un paràsit (virus, fong, bacteri, insecte) la seva funció és encapsular el paràsit per mantenir-lo aïllat de la resta de l’arbre sa.

Si les talleu pel mig (amb compte i paciència), i podreu observar a vegades una petita mosqueta: és la Cynips quercusfolii. Aquest insecte posa ous al roure d’on després surten larves, que són les que el punxen i fan que aquest reaccioni i les encapsuli. Les larves viuen dins la ganya fins al desembre o febrer que surten.

Que no us espanti usar el roure amb ganyes, només heu de tenir la precaució de no agafar les branques afectades, la resta és perfectament útil.

De fet abans les ganyes es feien servir contra morenes, problemes bucals i per tenyir i també per netejar la vesícula biliar, actualment ja no.





191 visualizaciones1 comentario

Entradas Recientes

Ver todo

1 Comment


ICHN BAGES
ICHN BAGES
Apr 25

Agrairia que no em robéssiu les fotos.

Jordi Badia / ICHN-Bages

Like
bottom of page