Segurament aquest estiu heu begut o menjat alguna cosa amb menta, ja que és refrescant. Es pot fer llimonada i posar-hi menta, sopa de meló o tomata freda amb menta... però la menta també es pot emprar en receptes d’hivern, en estofats de faves i pèsols, amb els cargols, sopes de pa amb menta (sopa de menta pel mal de ventre).
#menta #menthapiperita #refrescant #mentol #carminativa #colagoga #colerètica #digestiva #antiespasmòdica #erugadelacol #JohnRay #JacintVerdaguer
Comencem pel principi: de tipus de mentes n’hi ha més de 25, entre elles es creuen fàcilment. La més coneguda és la menta piperita ( mentha piperita L.); medicinalment, és la més apreciada per l’alt contingut en mentol, només la supera la mentha japonica.
Aquesta menta la va crear un botànic anglès John Ray (1628-1704) al segle XVII encreuant Mentha aquàtica i mentha viridis o spica (hierbabuena).
La menta es cultiva amb facilitat, plantada a terra s’escampa molt i té tendència a envair el cultiu del costat, si es planta en jardinera s’ha de trasplantar sovint. Necessita ser regada freqüentment.
Les mentes no granen, sinó que les tiges noves van creixent de l’arrel quan aquesta es va allargant.
En el poema “Roser de tot l’any” de Jacint Verdaguer ho podem llegir:
"La menta traïdora
Floreix i no grana
Tan enganyadora
Com la glòria humana."
Aquesta planta va arribar a Europa de mans dels musulmans, ja que ells tenen el costum de beure te de menta.
La menta és molt versàtil: és digestiva i antiespasmòdica si la prens en infusió, també és carminativa i colagoga/colerètica presa en decocció. Va bé pel mareig, vòmits, infeccions respiratòries, mals de cap, utilitzada en preparats per morenes, mala circulació, astènia física i mental..., analgèsica i anestèsica local... .
Utilitzada en dentífrics, desodorants, perfumeria... .
Receptes:
1- Si tens mal de cap pots posar-te 1 gota d’oli essencial de menta piperita rere la nuca, fer fregues i olorar l’oli en 3 inspiracions profundes.
2- Si tens prurit o urticària: pots barrejar 1 cullerada de sopa d’oli d’ametlles dolces amb 1 gota d’oli essencial de menta piperita i aplicar-lo a la zona afectada.
3- Mal de panxa: pots fer unes sopes amb pa torrat i menta. En un plat fondo o bol, es col·loquen llesques de pa torrat i brots de menta, que ho escaldarem amb aigua tot afegint oli i sal. Es tapa amb un altre plat una estona i ja es poden menjar.
4- Pel mal alè: mastegar 1 o 2 fulles de menta.
5- Es una de les plantes que integren els preparats per les morenes, col·lutoris bucals, per la mala circulació... .
6- Per les nits de vetlla o estudi i concentració: infusió de menta i te verd enlloc de cafè, combina l’efecte estimulant de la teïna amb l’acció memorística de la menta, “on hi ha menta, l’estudi entra”.
7- Per gent que està trista: fregues a tot el cos amb rams de menta.
8- La infusió usada externament, per netejar ferides, guarir penellons, per articulacions inflamades, reumatismes...
9- Per les cremades solars lleus aplicar a la zona gasses molles d’aigua i unes gotes d’oli essencial de menta.
10-Per aromatitzar infusions que no són gaire bones de gust.
Es diu que és afrodisíaca.
En quant a aromateràpia, l’oli essencial de menta es fa servir per l’excés d’emotivitat i irritació
Però com sempre us dic, només un professional pot saber quan un cos la necessita i en quina dosi i freqüència.
En quant a horticultura, és recomanable plantar alguna mata de menta entre les cols ja que aquesta repel·leix els paràsits i l’eruga de la col.
Precaucions: no la poden utilitzar gent asmàtica ni embarassades o dones que alletin ni en bebès o nens menors de 6 anys, no prendre a la nit per què pot ser estimulant, vigileu els que sigueu hipertensos, si teniu esofagitis o acidesa gàstrica, el mentol interfereix en tractaments homeopàtics.
コメント