top of page
Buscar

Petita història del fonoll

Foto del escritor: Anna FluviàAnna Fluvià


El fonoll (foeniculum vulgare), que ara el trobem florit per marges i camps erms, té una història curiosa. Segons la mitologia grega, les dones han d’agrair la seva existència a aquesta planta. Quan Zeus va retirar el foc, Prometeu el va robar de l’Olimp i el va amagar dins d’una tija de fonoll buit abans de presentar-lo als homes. Zeus es va disgustar i com a càstig va ordenar al ferrer Hefest que crees a partir d’aigua i terra a Pandora, la primera dona (famosa per la seva caixa). I per què fonoll? Doncs perquè la varietat que existia llavors (i que encara existeix) a Grècia, el fonoll gegant (fèrula communis), està recoberta per dins d’una medul·la blanca de combustió lenta que la converteix en perfecte per transportar brases.


Aquesta varietat és verinosa, per tant, absteniu-vos de consumir-ne.


Una altra història referent al fonoll és que la paraula grega que designa el fonoll, marathon, fa possiblement referència a la batalla de Marató lliurada contra els perses en una plana plena de fonoll a 42 km d’Atenes a finals de l’estiu de l’any 490 a. C. , però prové de “maraino” aprimar: les llavors es solien fer servir com a supressor de la gana.

Els puritans de Nova Anglaterra l’anomenaven “llavor d’església” perquè aquests anaven als llargs oficis religiosos amb bosses de llavors de fonoll, que mastegaven per calmar el roncar dels budells i per apaivagar els seus fills.


A les llavors hi podem trobar entre un 2 i un 6% d’essència de fonoll i un 12% d’oli; el principal component és l’anetol (el mateix que la essència de l’anís), però també hi trobem: àcid anísic, aldehid anísic... .


Quan pensem en el fonoll, ens venen dos usos comuns al cap: el medicinal, per pair bé i per les flatulències (propietat carminativa) i el culinari, per aromatitzar peix.

El seu gust anisat també el fa ideal per combatre el mal alè (mastegant llavors o fulles tendres) i per aromatitzar tisanes amb les llavors.


Si recolliu granes, deixeu-les assecar bé i podeu barrejar-les amb sal dins el morter i picar-ho tot junt. El resultat és una sal amb olor anisat ideal per assaonar carns, sobretot la de porc.

Les fulles tendres es poden fer servir quan cuineu peix al forn, li dona un agradable gust anisat i fresc.

El bulb també es pot fer servir en sopes i estofats.


Recapitulem, en quan a usos medicinals tindríem:

- Pel mal alè: mastegar llavors o fulles fresques.

- En infusió: per pair, per regular la menstruació i per fer pujar la llet a les dones lactants. La infusió també es pot administrar a culleradetes a bebès o nens que tinguin mal de panxa.

- La decocció de llavors: com a calmant ocular (1 culleradeta de postres de llavors per tassa d’aigua) molt ben colada, rentar els ulls amb una gassa.

- També es pot fer una infusió per pair barrejant llavors de fonoll amb Mª Lluïsa i camamilla.


I per la cuina:

- Fer sal aromatitzada amb llavors de fonoll.

- Les fulles per cuinar peix.

- Les llavors per aromatitzar tisanes i assaonar olives.

- Les tiges tendres es poden posar en amanides i a la ratafia.


Una curiositat és que a les caragolines els agrada enfilar-se a les tiges de fonoll i que es creia que anava bé per la vista, ja que es pensava que les serps quan mudaven la pell mastegaven fonoll per recuperar la vista, que se’ls torna opaca durant la muda.

En quant a veterinària, es dona al bestiar amb la mateixa finalitat digestiva i com a coadjuvant del postpart.


En quan a aromateràpia, l’oli essencial de fonoll: ajuda a superar la insatisfacció de la feina no acabada, facilita la objectivitat i la concentració, protegeix de l’agressivitat i de les agressions externes i de la màgia negra.


Ja ho veieu, del fonoll com del porc se n’aprofita tot.







94 visualizaciones0 comentarios

Entradas recientes

Ver todo
L’ortiga

L’ortiga

La tarongina

La tarongina

Comments


bottom of page