de muntanya
També coneguda com a regalís, regalíssia, de nom científic: glycyrrhiza glabra L. És una arrel dura de color marró i dolça, originària d’Asia que quasi tothom coneix i alguna vegada ha menjat, fàcil de trobar en herbolaris. És de temporada però ben guardada en un recipient hermètic i sense humitat aguanta bé (renoveu-la cada any). #regalèssia #regalíssia #pegadolça #juanoles #bronquitis #ulcerabucal #farigola #tussílag #mel #hipertensió #cortisona #glicirizina #halitosi #edulcorant #equinacea #digestiva #laxant #colagoga #acidesa
Se n’extreu la pega dolça, llepolia coneguda arreu.
A la natura no és una planta gaire vistosa, per tant passa desapercebuda. Es fa en llocs herbosos humits, principalment a la vora dels rius dels 0 als 300 m.
A l’era dels meus avis en teníem, i a l’estiu el meu avi, amb un tràmec, en desenterrava i ens en donava al meu germà i a mi: estàvem super contents, llepàvem tot el dia.
Els seus principis actius són: glucòsids, ( del qual el més important la glicirizina), àcid gliciretínic (hepatoprotector), flavonoides, isoflavonas (antiinflamatoris), fitoesterols, olis volàtils, resines, tanins, saponines, glucosa i mucílags.
Les seves virtuts medicinals són:
És hipertensora, per tant alerta. Avui en dia es troben preparats sense glicirizina.
En molta quantitat pot donar el mateix efecte que la cortisona.
La part més medicinal és l’arrel quan té tres anys com a mínim.
Va bé contra l’halitosi i com a edulcorant. Es pot posar en infusions i tisanes per endolcir.
Tisana pel refredat amb mocs
Farigola (thymus vulgaris sp), tussílag ( tussilago fàrfara L) i arrel de regalèssia.
Les quantitats depenen de la quantitat que en vulgueu fer, per una tassa un pessic de cada herba.
Es procedeix a fer la tisana i es pren 3 vegades al dia. No cal endolcir, però si ho voleu poseu-hi mel de farigola o eucaliptus.
La glicirina augmenta la secreció bronquial.
Recomanació: l’arrel, com que és dura, recomano que la compreu triturada. Si no en trobeu, emboliqueu-la amb un drap net i piqueu-la amb un martell (sense pietat): quan estigui tova serà més fàcil de tallar.
L’extret de regalèssia potencia l’acció de l’equinàcea, com a planta anticatarral i antigripal.
No puc obviar les famoses “pastilles Juanola”, fetes amb regalèssia, mentol i eucaliptus, inventades al 1906 pel farmacèutic barceloní Manuel Juanola i Reixac i que van tant bé per la tos.
L’arrel també és digestiva, laxant i colagoga (que provoca l’evacuació de la bilis).
Mastegada va bé contra l’acidesa d’estómac i les ulceres bucals, s’ha de mastegar cada 4h ja que els flavonoides, protegeixen la mucosa gàstrica.
I es fa servir per deixar de fumar.
No recomanada per: hipertensos, gent que faci tractaments amb corticoides o digoxina, embarassades, lactants, diabètics, qui tingui prostatitis.
He trobat una recepta del Pallars, d’un xarop antibronquític
250g de figues seques, 250g de prunes (prunus domestica), tres fulles d’eucaliptus i un tros de regalèssia (que suposo que allà fan servir la de muntanya).
Fer-ho bullir fins a reduir la meitat el líquid, deixar-ho refredar, colar-ho i guardar-ho en ampolles.
Prendre 1 cullerada 3 cops al dia.
Les àvies remeieres de la Garrotxa, també fan un xarop pels bronquis i la tos
10g de fulles seques de pulmonària
5g de flors de prímula fresques o seques
10g de regalèssia
10g de farigola seca
5g de matafaluga
750ml d’aigua
500 g de mel
Posar la regalèssia a bullir dins l’aigua durant 5 minuts.
Barrejar totes les plantes restants en un bol i afegir-hi l’aigua de la regalèssia.
Deixar reposar 10 minuts i colar.
Tornar a posar l’aigua al foc amb la mel i remenar fins que es desfaci i es redueixi una mica.
Deixar refredar i guardar en ampolles opaques i esterilitzades
Prendre 3 cullerades soperes al dia.
コメント