La calèndula officinalis o boixac de jardí és una planta anual, floreix d’abril a novembre ( si en voleu recollir, millor de maig a octubre, els principis actius hi són més presents) i fa un pam d’alçada de fulles verd fosc peludes. Les flors compostes (tipus margarita), que van del groc al taronja, no fan gaire bona olor. Tenen la peculiaritat de tancar-se durant la nit o quan el temps és humit. #calèndula #oli #pètals #fulles #infusió #tintura #bany #hort #boixac #santaHildegarda
Tot i ser petita és molt vistosa, tradicionalment se’n tenia a horts i jardins tant per fer bonic com pels seus usos medicinals.
Hi ha la varietat silvestre anomenada calèndula arvenses de qualitats igual que l’officinalis.
No li agraden els testos ni les jardineres: prefereix ser plantada a terra, on es pot escampar fàcilment.
A part dels usos medicinals també en té de culinaris i tèxtils.
Els pètals i les fulles tendres es poden menjar crus en amanides, (els dona un toc amarg) també es poden utilitzar els pètals per donar color (com el safrà) als arrossos, es poden posar en tes.
Els pètals es poden fer servir com a tint tèxtil.
Les seves propietats medicinals estan descrites des de fa temps. Santa Hildegarda (s.XII), que es va dedicar a estudiar les plantes, entre moltes altres disciplines, ja la recomanava contra trastorns intestinals i problemes hepàtics.
Actualment els seus usos són principalment per problemes de pell. És hidratant, balsàmica, epitalitzant, regeneradora cel·lular i nutritiva.
Es pot trobar en infinites cremes i olis.
Us proposo unes receptes:
En infusió: per la gingivitis (inflamació de les genives), i aplicada en compreses per ferides i úlceres.
En oli: per fer aquest oli s’agafarà un pot de vidre, es rentarà bé i s’esterilitzarà. Un cop sec s’hi posaran pètals de calèndula (només els pètals, no els capítols, que és on aquests van agafats) ben premuts fins dalt i s’omplirà d’un bon oli d’oliva. Es deixarà a sol i serena 21 dies. S’ha de fer a l’estiu.
Passats 21 dies, s’agafa un pot o ampolla opaca neta i esterilitzada i s’hi colarà l’oli amb una gasa.
S’etiquetarà i es guardarà en un lloc fosc i sec.
Es farà servir tòpicament com a cicatritzant, per posar en vermellors dels que han d’estar asseguts en cadira de rodes o similar o fer llit, petites ferides, cremades lleus.
En tintura: per la picor i inflamació dels herpes bucals i pel peu d’atleta (aplicar diverses vegades al dia).
En banys: de seient per picors vaginals. Es poden posar a la banyera juntament amb espígol i és apta pels nadons.
La comissió E la indica en ús tòpic intern, per a alteracions inflamatòries de les mucoses bucofaríngies i en ús extern per ferides, inclús les de difícil cicatrització com el ulcus curis.
L'ESCOP (1996) la indica en inflamacions de la pell, mucoses i en ferides.
Malgrat que no és tòxica, no es pot fer servir durant l’embaràs.
Per l’hort: es fa un extracte amb 100g de fulles fresques per litre d’aigua i es deixa fermentar evitant la seva putrefacció. Serveix per reforçar cols i tomates.
Els capítols florals acceleren la degradació de la matèria orgànica i, per tant, del compost.
Comments