En castellà: espino albar i de nom científic: crataegus monogyna Jacquins. És un arbust que de manera silvestre fa cap a 2mts, però cultivat i cuidat pot arribar als 6. Les seves branques tenen espines, les flors són molt i molt petites amb 5 pètals de color blanc, creixen en ramells i cauen amb facilitat. El fruits són rodons, vermells, de la mida d’un pèsol i pengen de la branca com si fossin cireres, tenen un únic pinyol i són farinosos i insípids de gust, aporten vitamina C.
#arçblanc #vitaminaC #tensióarterial #clamant #tónicfacial #cabresfortes #sistemacirculatori #sistemahepàtic #sistemanerviós
Es pot trobar silvestre o cultivat per fer tanques o per ornamentar.
Hauria de florir cap a l’abril, però amb el canvi climàtic ja se’n poden veure de ben blancs.
Les parts medicinals són les flors, les fulles i els fruits.
Actua sobre el sistema circulatori, el nerviós i l’hepàtic.
Els seus efectes cardiotònics venen donats per les lactones i les flavones i van ser descoberts per científics nord-americans al s.XIX.
Les flors, com que són petites i cauen amb facilitat, costen de recollir, però si ho feu assequeu-les de seguida en un lloc fresc i airejat i guardeu-les en bosses de tela.
Receptes:
Primer de tot consulteu a un professional de la salut abans de fer qualsevol tractament pel vostre compte.
La ingesta de qualsevol preparat d’arç blanc pot interaccionar amb medicació, com per exemple els digitalínics.
L’administració dels principis actius de l’arç blanc es pot fer prenent infusions, sucs o decoccions, però la tintura és la que es recomana més.
Per regular la tensió arterial:
Infusió de fulles i flors dos cops al dia fent novenes.
Per calmar els nervis:
Fer una infusió de flors i fulles d’arç blanc amb tarongina, valeriana i til·la.
Dues tasses al dia ( matí i vespre) fent novenes.
Per la pell:
Es pot fer una decocció de flors i fulles i s’aplica com a tònic.
Els fruits es poden menjar i fer-ne licor. Les fulles tendres abans es posaven a l’amanida.
La fusta: és dura i resistent, fa un foc intens i seguit i és apreciada per fer carbó vegetal.
Curiositats:
Es creu que la bella dorment es va punxar el dit amb una agulla feta amb una punxa d’arç blanc i per això va caure en un son profund.
Antigament, els fusters feien servir les espines com a claus.
En temps de fam es molien els fruits per fer-ne farina.
Abans es pensava que els fruits donaven força i vigor a les cabres, d’aquí prové el nom: crataegus que vol dir “cabres fortes”.
Commentaires