ginesta ginestell gatosa
Doncs no: s’assemblen, sobretot la ginesta i el ginestell, són de la mateixa família i comparteixen principis actius però no, no són el mateix arbust.
#ginesta #ginestell #gatosa #alcaloids #primavera #JoanMaragall #JosepCarner #argelagamarina #retama #retamanegra #tojo
La ginesta ( spartium junceum L.)( gayomba, retama, en castellà), amb la seva grogor ens alegra la primavera. Com que floreix entre maig i juliol s’utilitza en la confecció de catifes per corpus, per fer poms per casa i per la ratafia (només les flors i amb molt poca quantitat, millor no posar-li).
Hi ha un poema de Joan Maragall (que és l’únic que m’he après a la vida, no sóc bona amb la poesia) que fa així:
LA GINESTA
La ginesta altre vegada, la ginesta amb tanta olor, és la meva enamorada que ve al temps de la calor. Per a fer-li una abraçada he pujat dalt del serrat: de la primera besada m'ha deixat tot perfumat. Feia un vent que enarborava, feia un sol molt resplendent: la ginesta es regirava furiosa al sol rient. Jo la prenc per la cintura: la tisora va en renou desflorant tanta hermosura fins que el cor me n'ha dit prou. Amb un vimet que creixia innocent a vora seu he lligat la dolça aimia ben estreta en un pom breu. Quan l'he tinguda lligada m'he girat de cara al mar... M'he girat al mar de cara, que brillava com cristall; he aixecat el pom enlaire i he arrencat a córrer avall.
La ginesta és un arbust amb molta brancada d’1 a 2 metres d’alt. Les fulles, que són lanceolades i sedoses pel revers, són caduques. Quan l’arbust està desfullat, les branques s’assemblen als joncs.
Les flors són grans i d’un groc viu, fan ramells als capdamunt de les branques i són oloroses. La ginesta fa uns fruits en forma de tavella llarga entre 6 i 8 cms, quan són madurs són negres i dins contenen entre 10 i 16 llavors.
Tota la planta conté alcaloides, que consumits per via interna i en gran quantitat poden provocar la mort.
A mi és una planta que tot i que m’agrada molt el seu color no la faig servir ni per la ratafia, em fa molt de respecte pels alcaloides que conté, així que m’acontento en gaudir-la amb la vista.
Hi ha un matoll (de vegades pot ser més gran, com un arbust), que té les flors molt i molt semblants a la ginesta que es diu gatosa o argelaga marina (ulex parviflorus, ulex europaeus)( tojo, escajo, en castellà) però que floreix a l’hivern, és fàcilment identificable. Les seves branques són molt espinoses, aquestes espines fan de fulles. Les flors de color groc fan entre 14 i 18 mm. També fa un fruit lleguminós entre 10 i 15 mm, generalment amb set o vuit llavors.
Alerta per què també conté alcaloides.
En certes parts del nostre territori, se’n feien garbes (feixos) per netejar les llars de foc. Es procedia de la següent manera: es lligava el feix amb 2 cordes, una persona pujava dalt la teulada i introduïa la gatosa dins la xemeneia, una altra persona agafava la corda des de baix i anaven fent un moviment de va i bé amunt i avall, així s’aconseguia que el sutge es desprengués.
També es feia servir per socarrar el porc després de la matança i per encendre foc.
Un altre us que se li donava era per tenyir llana amb les flors.
I curiosament també té poema però en aquest cas de Josep Carner, i fa així:
Les gatoses
Salut, gatoses clares, or de l'hivern, ginesta
del fred! És per vosaltres que dura encar la festa
a la muntanya nostra en els cruels matins
que hi ha agulles de gebre enmig de les dels pins.
Vivor de les sotades i goig de les dreceres!
La flor de l'arç, encara us trobarà enciseres.
Punyiu el fred, vosaltres, quan s'arrauleix l'espai,
i al foc ningú faria esperternec més gai!
També hi ha el ginestell ( sarothamnus scoparius Wimmer) (retama negra, retama de escobas, en castellà). També conté alcaloides. Es feia servir, com un dels seus noms popular indica per fer escombres.
És un arbust que pot arribar als dos metres d’alçada, llenyós i sense fulles a la part baixa. Les poques fulles es reparteixen al llarg de les tiges. Les flors neixen d’una en una i són de color groc daurat. El fruit és lleguminós i molt pla, d’1 cm de llarg per 4 o 5 mm d’ample, tenen vellositats als costats.
Floreix d’abril a juliol depenent de l’altitud.
Ja ho veieu, totes aquestes varietats són perilloses per la salut, tot i que en l’antigor es feien servir com a vomitives, diürètiques i suposo que per a fins més delinqüents.
Així que gaudiu-les però ni se us passi pel cap d’ingerir-les.
Comments