L’arbus unedo L. (nom que vol dir “només un” i que fa referència a la recomanació de menjar només un fruit i prou ja que emborratxa) comunament conegut com a cireres d’arboç, arboç, cirerer de pastor, arbocer, madroño, borrachín, ens dona un fruit a la tardor que tenyeix els boscos d’uns taronges i vermells preciosos.
#cirererarboç #tanins #astringent #antisèptic #diarrees #gelees #melmelada #sorbets #salses #vins #licors #vinagres #tenyir #adobar #Gerió #Hèrcules #Cardea #alcohol #Magrib
És un arbust de 2 a 3 mts d’alçada però que pot esdevenir un arbre si la terra li agrada i té aigua abundant. És mediterrani i el podem trobar des del nivell del mar fins a 1.000-1.100 mts en terrenys silicis, no li agraden les glaçades.
Les fulles perennes són verdes tot l’any (símbol de la immortalitat segons la mitologia grega) i s’assemblen a les del llaurer però més petites. Les flors s’agrupen en ramells a la part final de les branques i semblen una petita olla de color blanc tirant a verd o una mica rosades.
Els fruits són rodons i granelluts, de color vermell quan són madurs, amb la polpa groga i mantegosa. Si no són ben madurs no són gaire bons tanmateix en el seu punt òptim són dolços però aneu alerta, sobre-madurats porten un 0.50% d’alcohol (i emborratxen, en dono fe), per tant no és recomanable donar-ne a nens ni a embarassades ni menjar-ne masses mentre es passeja pel bosc.
Una recomanació abans de continuar: si en voleu menjar agafeu-los de l’arbre però que no siguin gaire tous ( la concentració d’alcohol serà menor),si per contra en voleu fer melmelada, agafeu-los ben madurs: en coure’ls perdran l’alcohol.
Floreix al final de l’estiu i els fruits maduren a l’any següent quan l’arbre torna a florir, per tant conviuen flors i fruits al mateix temps.
Li agrada créixer juntament amb les alzines i sureres.
L’escorça es feia servir per adobar pells, i les arrels per tenyir-les d’un color vermellós.
Normalment es fan servir els fruits per fer melmelades i gelees, salses o sorbets, però també es poden fer vins, licors i vinagres.
Els fruits tenen força pectina i queden amb una bona consistència quan els cuines, però es recomana passar-los pel colador xinès per tal d’eliminar els granets que tenen; sencers i crus poden decorar plats o postres.
A les nostres terres no li donem el valor que es mereix però la fusta és apreciada, i milloren la fertilitat dels sòls, a més de regalar-nos una preciosa paleta cromàtica durant la tardor.
Al Magrib, és considerat un arbre beneït que espanta maleficis i protegeix de malures. Es planta a les portes de les cases, i les branques amb fruits es fan servir per espantar éssers malignes.
Segons la mitologia grega, de la sang del gegant Gerió, mort per Hèrcules, va brotar el primer arbocer.
També està relacionat amb la nimfa Cardea.
Medicinalment, s’han emprat les fulles i l’escorça ( que tenen molts tanins) com a astringents per combatre diarrees, aquesta última també és antisèptica sobretot de l’aparell urinari.
S’ha de fer una decocció d’uns 25g de fulla o escorça per litre d’aigua i prendre’n 3 tasses al dia fent novenes.
Recordeu que cap remei eximeix d’acudir al metge.
Commentaires