Llegia el diari el “punt-avui” en format digital el dia 6 d’aquest més i em vaig topar amb una notícia de caire botànic força sorprenent. La informació explicava que als boscos del Penedès (però també passa a d’altres indrets com a l’Alt Empordà), hi ha un espoli massiu d’un arbust anomenat llentiscle ( de nom científic: pistacia lentiscus L.)
Aquest arbust és molt i molt comú a les nostres terres i que jo sàpiga mai havia estat amenaçat pels humans. Doncs resulta que des de fa un temps, no se sap gaire per què (potser per la crisi econòmica...), hi ha grups de gent que es dediquen a tallar-lo indiscriminadament i sense cap criteri per vendre’l a floristes (de França, en moltes ocasions) per fer rams.
I molts de vosaltres avesats a anar pels boscos direu:” però si de llentiscle n’hi ha per tot arreu!!!” I és veritat, de moment sembla que no s’hagi d’acabar però no és així. Penseu en l’all pirinenc (Allium pyrenaicum Costa & Vayreda), la dròsera (Drosera longifolia L.), i així una llista força llarga, totes aquestes plantes estan amenaçades de desaparèixer (Us deixo un enllaç per si voleu aprofundir).
I què em dieu de la molsa, el romaní, el galzeran.... semblen molt abundants però si la majoria que anem a bosc o muntanya en recollim (moltes vegades per no donar-li cap ús), els exemplars minvaran i quan ens n’adonem serà tard.
Hem de fer les coses amb seny. Amb els confinaments han augmentat el nombre de persones que van a bosc o muntanya i no tothom respecta les normes. Ja us vaig donar en algun article passat quatre consells bàsics per recol·lectar, seguiu-los: els nostres nens i adolescents i el planeta en general us ho agrairan.
Denuncieu actes incívics, i si coneixeu bé una zona i de cop veieu canvis del tipus: tala d’arbres, plantes arrencades.... feu-ho saber a l’ajuntament de la zona o als forestals, tots hi sortirem guanyant.
De la mateixa manera (m’agradaria pensar que la gent que llegeix els meus articles o em segueixen a Instagram no ho fan) penseu que no es poden deixar anar, per molt bona intenció que hi hagi darrera, cap animaló que tinguem a casa (pareu atenció en la cotorra de pit gris Myiopsitta monachus, el cranc vermell Procambarus clarkii, la tortuga de Florida Trachemys scripta) ni es pot plantar cap exemplar de planta forana (atzavara Agave americana, figuera de moro Opuntia stricta, miraguà de jardí,Araujia sericifera). Posen en perill la flora i fauna autòctona i desequilibren el nostre medi.
Sigueu conseqüents, curosos i responsables amb els vostres actes, penseu a llarg termini i en les generacions futures.
Comments